Patologia mamària benigna

Són múltiples les patologies benignes que poden aparèixer a la mama, i per això és necessari agrupar-les de manera que el seu diagnòstic i abordatge terapèutic siguin simplificats. La forma més important de classificar la patologia benigna de la mama és en funció de la seva simptomatologia principal. En cas d'aparèixer algun dels següents símptomes, dolor, tumoració, secrecions pel mugró, o alteracions de la pell o el complex arèola-mugró, consulti el seu ginecòleg. 

D'aquesta manera podem diferenciar 5 grans grups segons el símptoma predominant:

1.Dolor (mastodínia)

Quan a la mama apareix dolor, rep el nom de mastodínia. És un motiu freqüent de consulta i només un 1% de les mastodínies estan provocades per patologia maligna. Podem diferenciar les següents entitats:

Mastopatia cíclica: És la relacionada amb els cicles menstruals i pot considerar-se fisiològica. És molt comú i la simptomatologia que apareix pot justificar-se per les alteracions que la glàndula pateix durant els cicles hormonals.
Es tracta d'un dolor bilateral (encara que pot ser de diferent intensitat en cada mama), difús i de predomini en quadrants superoexterns (és la zona amb més densitat glandular).
El dolor s'inicia a partir de l'ovulació i cedeix a l'iniciar-se la menstruació.
Es pot considerar patològica quan és severa i persistent. Pot relacionar-se amb nòduls benignes fibrosos, característics entre els 30 i 40 anys. Es pot tractar mitjançant teràpia hormonal.

Mastitis puerperal: És la infecció de la glàndula mamària durant la lactància materna. Els factors de risc per presentar-la són la ingurgitació mamària unilateral, el drenatge insuficient de la llet i esquerdes del mugró. El germen que amb més freqüència provoca aquesta entitat és el Staphylococcus aureus. Sol aparèixer com dolor localitzat, enrogiment de la pell i febre. El seu tractament incorrecte pot arribar a provocar un abscés mamari per la qual cosa es pot sol·licitar una ecografia mamària.  El tractament consisteix en antibiòtics per eliminar la infecció, analgèsia per tractar el dolor i antitèrmics per a la febre. Si aquesta entitat apareix fora de la lactància, es tractaria d'una mastitis no puerperal i el tractament és el mateix. Si la infecció evoluciona pot provocar un abscés i precises desbridament quirúrgic després de l'antibioticoteràpia.

Altres causes de dolor: Relacionada amb la presa de medicaments, especialment hormonals; dolor dels músculs de la regió, com els pectorals major i menor i que s'irradien a la mama.

2. Tumoració:

Palpar una tumoració a la mama sempre és un signe d'alerta ja que el càncer de mama és la tumoració maligna més freqüent en la dona. Al detectar una massa a la mama és obligatori realitzar un diagnòstic diferencial el més aviat possible per tal d'evitar retards en el tractament d'un possible càncer de mama.
Entre els tumors benignes de la mama podem diferenciar: 

Fibroadenoma: És el tumor benigne més freqüent i la principal causi de tumor primari en dones menors de 25 anys. Pot créixer amb l'embaràs, la lactància o la presa d'anticonceptius. Normalment no causa dolor, i se sol palpar com una massa llisa mòbil, ben delimitada, sense adenopaties. Sovint és múltiple i bilateral. Es sol recomanar fer una ecografia i si és de grans dimensions es pot fer una punció per analitzar-lo. Es recomana actitud expectant amb els controls periòdics habituals. Es pot extirpar quirúrgicament i també s'ha demostrat útil la crioablació (congelació).

Tumor filoides o phylloides: És un tumor poc freqüent, de major grandària que el fibroadenoma i pot malignizar-se. És freqüent que recidivi després de la seva extirpació, i si és molt gran, la quadrantectomia o mastectomia poden estar indicats. Després d'una reducció mamària poden aparèixer nòduls indurats al pit a causa de la necrosi grassa.

Necrosi greix de la mama: Es produeix com a conseqüència de traumatismes o intervencions quirúrgiques com la reducció de mama. La seva consistència es confon amb un tumor maligne, per la qual cosa s'ha de biopsiar. Passats 3 mesos després d'una cirurgia de la mama, un cop hagin cicatritzat els teixits, és obligatori realitzar proves d'imatge per veure l'estat de la mama després de la intervenció, i així poder seguir la seva evolució de manera freqüent.

Galactocele: és una retenció làctia produïda per l'obstrucció d'un galactofor en el curs de la lactància materna. La punció i extracció de fluid làctic aclareix el diagnòstic, no requerint intervenció. Altres: qualsevol teixit pot proliferar en la glàndula mamària, donant lloc a diferents tumors com adenomes, hiperplàsies seudoangiomatosas o hamartoma.

3. Secreció pel mugró:

Segons el fluid que secreti podem diferenciar galactorrea (semblant a la llet), telorrea (secreció groguenca o fosca) i telorragia (sang). Només en un 1% de les pacients que presenten secreció espontània pel mugró apareix càncer de mama, el que no vol dir que no hagi d'acudir al seu ginecòleg.
Les patologies més freqüentment associades amb secreció pel mugró són les següents:

Papil·loma intraductal únic: La causa més freqüent de telorragia uniporo. És recomanable fer una ecografia i biòpsia, i es recomana la seva exèresi, ja que fins a un 15% poden ser malignes. En cas que apareguin múltiples papil·lomes, parlaríem de papil·lomatosi múltiple.
Èctasi ductal: Es tracta de la dilatació dels conductes mamari. Un dels seus principals símptomes és la secreció mamària unilateral i uniorificial, encara que en ocasions pot ser pluriorificial. Pot provocar fibrosi i retracció del mugró, havent de realitzar diagnòstic diferencial amb el càncer de mama. El tractament quirúrgic permet la resolució del quadre i la correcció de la retracció del mugró.

4. Alteracions de el CAP:

Entre la patologia benigna de la mama que pot alterar el complex arèola-mugró, podem diferenciar les següents entitats:

Fistulización periareolar recidivant: Procés inflamatori i infecciós dels conductes terminals, més freqüent en dones joves fumadores. Es creu que la seva causa es deu a la necrosi subareolar induïda pels tòxics del tabac.

Adenomatosis erosiva el mugró: Variant del papil·loma intraductal que apareix al CAP. Es recomana una exèresi quirúrgica àmplia, la qual cosa suposa una important alteració estètica de la mama, de manera que caldrà plantejar tècniques reconstructives en el mateix moment de l'extirpació.

5. Alteracions de la pell:

Cal tenir en compte que qualsevol alteració dermatològica pot tenir la seva expressió en la mama. Encara que haurien de ser tractades i revisades per un dermatòleg, la seva aparició a la mama ha de ser valorada per un ginecòleg per descartar patologia maligna.
El tractament va des de la presa d'antibiòtics fins l'extirpació quirúrgica de la fístula.

Adenomatosis erosiva el mugró: Variant del papil·loma intraductal que apareix al CAP. Es recomana una exèresi quirúrgica àmplia, la qual cosa suposa una important alteració estètica de la mama, de manera que caldrà plantejar tècniques reconstructives en el mateix moment de l'extirpació.

Malaltia de Mondor: És una tromboflebitis de les venes superficials de la mama, tot i que es pot estendre a l'aixella o la paret toràcica. Pot ser secundària a intervencions quirúrgiques o traumatismes. El quadre cedeix completament espontàniament en 4-6 setmanes, de manera que només necessita tractament simptomàtic fins a la seva desaparició.

Intertrigo submamari: Infecció del solc inframamari pel fong Candida albicans. És més freqüent en pacients ancianes i obeses amb gran volum mamari, on és difícil mantenir seca la zona per la suor acumulada a la zona. El tractament d'elecció són les mesures higièniques adequades de la zona i antifúngic.

Font:.https://www.cirugiasdelamama.com/enfermedades-benignas