Psicologia
Psicologia en l'embaràs i el puerperi
Un 10% d'embarassades presenta risc de depressió en la gestació, fins a un 10 per cent de les embarassades haurien risc de depressió en la gestació. La intervenció preventiva impedeix el trastorn en aquesta fase i manté el benefici a llarg termini.
Embaràs i puerperi són etapes en què la dona pot desenvolupar problemes psicològics que, si no es diagnostiquen i tracten de manera adequada, tendeixen a agreujar-se en el postpart i fins i tot a perpetuar a més llarg termini.
La bibliografia científica, encara que no molt extensa, sí que és contundent: entre el 10 i el 16 per cent de les dones reben un diagnòstic d'episodi depressiu major durant l'embaràs o en el primer any després del part. En altres casos, s'ha observat que entre un 6,5 per cent i fins a gairebé un 13 per cent de les gestants presenten una depressió de més o menys intensitat. Una dada més: al voltant del 65 per cent de les dones que pateixen depressió durant l'embaràs no es diagnostiquen.
¿Conclusió?
La depressió durant l'embaràs és més freqüent del que se sospitava i requereix d'un diagnòstic concret i d'una intervenció adequada per a aconseguir la prevenció. Aquesta premissa ha estat el punt de partida d'un treball multidisciplinari, pioner en aquest àmbit, en el qual han participat professionals de l'Hospital Clínic de Madrid, la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), l'Hospital Central d'Astúries, a Oviedo, i la Universitat George Washington (Estats Units), grup liderat per Mimi Le.
El que no es busca no es troba.
Per això hi ha tantes gestants sense diagnosticar. L'objectiu és dotar la dona d'eines i no esperar que la depressió s'origini. La novetat del treball és triple: identifica si hi ha risc de depressió, valida instruments d'actuació i els adapta a la població estudiada i estableix les actuacions concretes per eliminar la possibilitat de desenvolupar el trastorn en la fase perinatal, sempre des d'una perspectiva profilàctica.
El primer obstacle és l'infradiagnòstic de la clínica en el període prenatal. Hi ha molt poc diagnòstic perquè hi ha escassetat de professionals que valorin el problema.
"El nostre objectiu és no esperar que la gestant desenvolupi un trastorn depressiu puerperal", indiquen a DM Eugènia Olivares, professora de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en Psicologia de l'Hospital Clínic, de Madrid, i María Fe Rodríguez Muñoz, professora del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la UNED, que juntament a Núria Izquierdo, del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Institut de Salut de la Dona de l'Hospital Clínic de Madrid, han capitanejat aquest treball de diagnòstic i intervenció, que ha comptat a més amb el suport de Miquel Àngel Herráiz, i Pluvio Coronado, president i director, respectivament, de l'Institut de Salut de la Dona José Botella Llusià, de l'Hospital Clínic de Madrid.
El primer pas va ser realitzar el cribratge de 800 gestants en el primer trimestre de gestació, amb una bateria de preguntes i respostes, a través de les quals s'ha valorat major susceptibilitat per depressió. Les dades espanyoles corroboren els d'altres estudis internacionals: en un 10 per cent de gestants s'identifica risc. En un altre 3 per cent hi ha diagnòstic perquè ja hi havia depressió prèvia, fet que "d'entrada ja és rellevant, ja que abans no es tenia consciència d'això", subratllen Herráiz i Coronat.
Els trastorns depressius durant l'embaràs poden causar problemes posteriors com retard en l'inici de la lactància o nadons reactius, entre d'altres grup diana.
Segons Izquierdo, el risc de depressió es cataloga en baix, intermedi i elevat. La intervenció s'ha dut a terme a les dones amb risc intermedi o moderat -ja que les d'alt risc es deriven als centres de salut mental de la zona-, en les quals la intervenció profilàctica "ha impedit el desenvolupament d'una depressió més greu , així com les potencials repercussions en l'embaràs ".
La tasca preventiva se centra en treballar en grup amb les dones en sessions de teràpia cognitiu conductual, dues hores a la setmana, durant vuit setmanes, "dotant-les de recursos profilàctics i eines per gestionar favorablement la situació a la qual s'estan enfrontant i en la que no només es produeixen canvis biològics, sinó que està subjecta a l'influx de multitud d'estressors", indica la ginecòloga.
La conclusió més destacable és que la prevenció funciona. "No només s'aconsegueixen els objectius marcats per l'etapa perinatal sinó que els guanys es mantenen en el temps", assenyala Olivares. De fet, el seguiment, als tres i als sis mesos després del part, indica que l'eficàcia de la intervenció psicològica es manté, fins i tot en una fase on el canvi biològic-hormonal pot ser més brusc. Els trastorns depressius durant l'embaràs poden fins i tot originar problemes quan ja s'ha donat a llum: retard en l'inici de la lactància, escassa interactuació, nadons més reactius i menor adaptació a l'entorn social. "Aquesta intervenció preventiva és una ajuda sanitària que evita conseqüències majors en el puerperi", considera Herráiz.